Ocupar el centre amb la paraula
Temporarily occupying the monumental centre of Plaça Reial with a reconfigurable structure to support debate. A manifesto for an open city and an agonistic public space.
La Plaça Reial serà el centre de debats entorn d’arquitectura, ciutat, disseny i societat de MODEL Festival d’Arquitectures. La intervenció temporal a la Plaça Reial busca generar unes condicions òptimes on es puguin produir tan trobades com desacords, tan consensos com polèmiques—sempre a través de la paraula.
La tradició argumentativa que fonamenta la democràcia té un dels seus orígens en l’estructura hoplita, la rotllana d’iguals que definia un centre buit que s’ocupava per aquella persona que, temporalment, prenia la paraula. El concepte que permet aquesta organització és la isēgoría, o igualtat de discurs. La reunió de l’ekklesia atenenca al Pnyx és una formalització primerenca d’aquest diagrama relacional, caracteritzat per deixar el centre buit per tal de ser ocupat per qualsevol ciutadà, temporalment, amb la paraula.
Enfront d’aquest model pluralista i també agonista de plaça com a espai obert, trobem un model que malda per la plaça com a espai tancat, monopolitzant l’espai públic amb monuments de significat únic. Els règims imperials, absolutistes i totalitaris, es caracteritzen sovint per la sistemàtica ocupació del centre de la plaça amb monuments que enalteixen persones o valors dominants. La erecció, per part de Richelieu, d’una estàtua eqüestre de Lluís XIII al centre de la Place des Vosges per ‘ennoblir’ els usos d’un espai públic que aleshores acollia un mercat, que es considerava massa popular pel caràcter representatiu de la plaça, n’és un exemple patent.
Defensem l’espai públic com un espai de vida, enlloc d’un espai de mera representació. És aquest desig que ens mou a cobrir la font de les Tres Gràcies, ocupant temporalment el centre de la Plaça Reial amb una estructura que fomenta la seva apropiació per part de qualsevol ciutadà que vulgui prendre la paraula. ‘Ocupar el centre amb la paraula’ té un sentit tan infraestructural com simbòlic—és un sistema espacial que facilita el debat transformant temporalment l’espai públic i, alhora, és un manifest per una ciutat oberta i un espai públic agonístic.
La tradició argumentativa que fonamenta la democràcia té un dels seus orígens en l’estructura hoplita, la rotllana d’iguals que definia un centre buit que s’ocupava per aquella persona que, temporalment, prenia la paraula. El concepte que permet aquesta organització és la isēgoría, o igualtat de discurs. La reunió de l’ekklesia atenenca al Pnyx és una formalització primerenca d’aquest diagrama relacional, caracteritzat per deixar el centre buit per tal de ser ocupat per qualsevol ciutadà, temporalment, amb la paraula.
Enfront d’aquest model pluralista i també agonista de plaça com a espai obert, trobem un model que malda per la plaça com a espai tancat, monopolitzant l’espai públic amb monuments de significat únic. Els règims imperials, absolutistes i totalitaris, es caracteritzen sovint per la sistemàtica ocupació del centre de la plaça amb monuments que enalteixen persones o valors dominants. La erecció, per part de Richelieu, d’una estàtua eqüestre de Lluís XIII al centre de la Place des Vosges per ‘ennoblir’ els usos d’un espai públic que aleshores acollia un mercat, que es considerava massa popular pel caràcter representatiu de la plaça, n’és un exemple patent.
Defensem l’espai públic com un espai de vida, enlloc d’un espai de mera representació. És aquest desig que ens mou a cobrir la font de les Tres Gràcies, ocupant temporalment el centre de la Plaça Reial amb una estructura que fomenta la seva apropiació per part de qualsevol ciutadà que vulgui prendre la paraula. ‘Ocupar el centre amb la paraula’ té un sentit tan infraestructural com simbòlic—és un sistema espacial que facilita el debat transformant temporalment l’espai públic i, alhora, és un manifest per una ciutat oberta i un espai públic agonístic.
2022
ELISAVA RESEARCH (Roger Paez, Albert Fuster, Manuela Valtchanova, Toni Montes)
GDIS (Francesc Ribot)
MODEL Festival d’Arquitectures de Barcelona (Eva Franch, Beth Galí, José Luís de Vicente)
CoAC
Ajuntament de Barcelona
ELISAVA RESEARCH (Roger Paez, Albert Fuster, Manuela Valtchanova, Toni Montes)
GDIS (Francesc Ribot)
MODEL Festival d’Arquitectures de Barcelona (Eva Franch, Beth Galí, José Luís de Vicente)
CoAC
Ajuntament de Barcelona
